“A la Generalitat em van donar un revòlver amb cinc bales”

Equipo
By Equipo
12 Min Read

Josep, ets en gràcia de Déu? Pensa que allà on anem pot haver-hi lluita i fins i tot coses pitjors. Vols venir amb mi?”. La tarda del 14 d’abril de 1931 Ignasi Vidal Guitart és amb Josep Gas­siot Llorens a la plaça Universitat de Barcelona. Tots dos estudien Ciències Químiques, militen a l’organització nacionalista juvenil Palestra i tenen vint anys.

Poc després del migdia, Francesc Macià ha proclamat la república catalana des del Palau de la Diputació. La ciutat entra en ebullició. “Vaig dir-li que creia que sí i vam dirigir-nos al carrer del Bisbe. L’ Ignasi va picar amb el puny una porta secundària d’accés a Palau i una veu va preguntar, qui sou? Va respondre: Estat Català. Immediatament ens van obrir. A dintre hi havia molta gent”.

El de Josep Gassiot és un dels escassos testimonis que es conserven de membres de la Guàrdia Cívica Republicana que va operar durant els tres dies en què va durar la república catalana abans de mutar en el poder autònom de la Generalitat de Catalunya. L’any 1990 Miquel Gassiot, exrector de la Universitat Ramon Llull, va enregistrar els records del seu pare i n’ha facilitat el vídeo a La Vanguardia .

Josep Gassiot

Josep Gassiot

ARCHIVO

En efecte, amb els números 130 i 131, Gassiot i Vidal apareixen entre les 450 persones autoritzades a entrar a Palau a la llista que va fer Josep Tarradellas, secretari particular de Francesc Macià. El document es guarda a l’ Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Una vegada a dins, Gassiot va identificar Ventura Gassol, mà dreta de l’ Avi , i l’impulsor de Palestra, l’etnòleg Josep M. Batista i Roca. “La missió de tots era fer marxar els funcionaris de la precedent Mancomunitat de Catalunya, dissolta el 1925 i ara transformada en Diputació. Tots aquells funcionaris i empleats van sortir, sense presentar cap resistència a la intervenció dels d’ Estat Català. Els Mossos d’Esquadra continuaven al seu lloc, supervisant-ho tot amb una gran tranquil·litat”.

El de Josep Gassiot és un dels pocs testimonis que tenim de membres dela Guàrdia Cívica

Josep va trucar a casa per avisar que es quedaria “per ajudar o per defensar-nos si calia”. A les set de la tarda “ens van anar cridant, d’un en un, i ens van donar un document que ens autoritzava a ser en aquell lloc: i ens van armar. A mi em van donar un revòlver amb cinc bales; per cert, aquell revòlver era bastant antic. Aleshores, ens vam adonar que érem en condicions d’oferir resistència”.

La idea d’un cos que defensés la república catalana va sorgir del segment separatista encarnat pel veterinari Pere Màrtir Rossell i Vilar, Daniel Cardona, el farmacèutic Miquel Arcàngel Baltà i el seu cunyat Batista i Roca. Macià va acceptar la formació de facto de la Guàrdia i els va deixar fer a la planta baixa de Palau. En l’entretant, el dirigent d’ERC feia política en un despatx del pis superior, on “entraven i sortien membres de diverses institucions polítiques, evidentment catalanistes, i altres companys de Palestra de més graduació que jo”.

PROCLAMACIÓN DE LA REPÚBLICA CATALANA EN BARCELONA. LA PRIMERA BANDERA REPUBLICANA ES PUESTA EN EL BALCÓN DE LA CASA DE LA CIUDAD.

Proclamació de la República catalana a Barcelona. La  primera bandera republicana que es posava al balcó de la casa de la ciutat 

ARXIU / LA VANGUARDIA

El germà de Josep el va anar a buscar. “Els pares estaven molt preocupats, degut a les notícies que donava la ràdio i que nosaltres ignoràvem. Vaig dir a en Joan que jo em quedava allà”. A Palau no li van donar menjar. “Per l’aigua no hi havia problema, entre els lavabos i la font del pati”. Quan va ser fosc van rebre permís per sortir a menjar alguna cosa. “Amb els companys vaig anar a un bar i al cap d’uns vint minuts tornàvem a la feina, tot menjant un entrepà”.

Aleshores va arribar un destacament de soldats a la plaça de Sant Jaume. “L’oficial va llegir la proclamació de la república catalana en català, amb un cert esforç, per ser ell de llengua castellana”. El va sorprendre que després la banda del destacament toqués La marsellesa . “Jo, sorprès i emocionat, em vaig posar ferm i vaig saludar aixecant el braç i la mà dreta, gest que no tenia cap relació amb una salutació feixista”.

La idea d’un cos que defensésla república catalana va sorgir del segment separatista

Gassiot i la resta de companys, també armats, van alinear-se a l’interior de Palau, a la banda esquerra de la porta principal. Els soldats van formar a la dreta. “A partir d’aquest moment, no vam poder dissimular una general i personal expressió de tranquil·litat”. A continuació va tornar a trucar a casa “per dir-los que em quedava allà fins al matí. Amb la resta vam acomodar-nos com vam poder, per passar la nit a les escales de Palau, les que pugen cap al pati dels Tarongers. Vaig aconseguir dormir unes hores”.

Jóvenes republicanos, tras la proclamación de la República catalana, en la plaza Sant Jaume

Joves republicans, després de ser proclmada la República catalana, a la plaça Sant Jaume

ARXiu / LA VANGUARDIA

“Érem com un servei d’ordre no policial. Fèiem de moderadors, tothom volia parlar amb Macià i nosaltres evitàvem aglomeracions davant dels despatxos. Nosaltres havíem d’evitar que tota aquella gent fes nosa. Recordo que van aparèixer uns Mossos d’Esquadra que portaven un home detingut amb ferides i cops a la cara: em va fer molta pena veure que l’havien maltractat, deien que era membre del Sindicat Únic. Després de consultar-ho amb els que manaven, el van deixar marxar”.

L’endemà a primera hora, Gassiot va tornar a casa. Quan el 17 d’abril Macià va canviar la república per la Generalitat, va posar fi a la Guàrdia Cívica i els separatistes més radicals van enutjar-se amb el president.

Gassiot, nascut el 1910 a Sant Feliu de Guíxols, s’havia traslladat de petit a Barcelona seguint la feina del pare, un advocat olotí, amic del poeta Josep Carner i cunyat del polític socialista Manuel Serra i Moret. Procedent d’una família molt religiosa, de jove va vincular-se a l’escoltisme i a la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Després de graduar-se a l’ Institut Químic de Sarrià, va llicenciar-se en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona. L’any 1930 va exercir de secretari de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans.

“Fèiem de moderadors, tothom volia parlaramb Macià i nosaltres evitàvem aglomeracions davant dels despatxos”

Durant la Segona República va fer de professor als instituts de la Seu d’Urgell i Badalona. També va signar un manifest de la secció universitària del partit separatista Nosaltres Sols que demanava l’ensenyament totalment en català. Josep va quedar-se la pistola que va rebre a la Generalitat “i la portava constantment quan anava a fer classes, perquè podia ser-me útil en algun moment”.

El maig de 1936, però, es va casar i la seva dona, la bibliotecària Carme Matas, li va dir que no volia armes a casa. Gassiot la va deixar a casa dels pares. La minyona la va veure i, començada la Guerra Civil, la FAI va presentar-s’hi a buscar-la, pensant que n’hi hauria més. Com que no en van trobar més van empresonar durant uns mesos el pare i el germà.

Josep no havia fet el servei militar per miop i, preveient problemes, va anar a fer de professor a Almeria. Amb tot, amb la dona embarassada i una citació de l’exèrcit de la república perquè s’enrolés als serveis auxiliars, el matrimoni va tornar a Barcelona. A final d’octubre de 1937, però, la seva vinculació amb les joventuts catòliques pesava.

Horizontal

Milicians a plaça Catalunya, el 19 de juliol de 1936 

EFE

Alertat que no tornés a casa, va presentar-se al Govern Militar de Barcelona. Un home de paisà li va donar instruccions per fugir. Va anar en autocar a Puig-reig i va amagar-se al bosc. Per dues mil pessetes, un passador va portar-lo a Andorra amb una quinzena de persones. Després va anar a la zona controlada pels sollevats. Un mossèn va avalar-lo i, pels seus coneixements de química, l’exèrcit rebel va destinar-lo com a soldat a la fàbrica d’armament del parc d’artilleria de Burgos.

Els dos amics que havien format part de la Guàrdia Cívica Republicana l’any 1931 van tenir destins diferents. Ignasi Vidal, l’any 1934, potser arran dels fets de l’octubre, va emigrar a Colòmbia, on va esdevenir un botànic de renom i professor universitari. Va tornar a Catalunya per lluitar amb el bàndol republicà durant la guerra i, en acabat, va exiliar-se a l’Equador, on va progressar com a industrial i professor de termodinàmica a la Universitat Catòlica de Santiago de Guayaquil, on va morir l’any 1981.

Per la seva banda, Josep Gassiot va tornar a Barcelona el febrer de 1939. Aleshores, per fi, va conèixer el seu primogènit, en Miquel, nascut unes setmanes després de la seva fugida. Va tenir cinc fills més ( la Mercè, en Josep, en Lluís, la Matilde i en Xavier) i va exercir de professor al Químic de Sarrià i d’inspector d’ensenyament mitjà. Va morir el 1994, quatre anys després d’enregistrar el seu valuós testimoni.

Share This Article
Leave a comment

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *