“M’han negat el pa i la sal, però m’ha anat bé perquè soc hipertensa”

Equipo
By Equipo
5 Min Read

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha lliurat aquest dimarts el premi Jaume Fuster a la poeta mallorquina Antonina Canyelles (Palma, 1942), una escriptora de qui el president de l’associació va destacar que a més d’haver-se dedicat exclusivament a la poesia durant més de 45 anys i haver “crescut com la mala herba al marge de les carreteres”, un “caràcter visionari i anticipador” de qüestions que avui són “al centre del debat”, com el feminisme, la igualtat de gènere, la defensa de la llengua o l’ecologisme.

La trajectòria literària de Canyelles és singular, ja que després d’haver guanyat el 1979 el premi Marià Aguiló amb el seu primer llibre, Quadern de conseqüències, no va trobar editor i se’l va haver d’autopublicar, però amb prou feines va tenir ressò. Un parell d’anys més tard va publicar la carpeta de poemes amb il·lustracions Patchwork, però la seva veu pública va emmudir fins al 2005, quan va publicar Piercing (Lleonard Muntaner) i la seva obra va començar a emergir, i especialment quan va conèixer el seu actual editor, Jon López de Viñaspre, que el 2011 va inaugurar l’editorial Lapislàtzuli amb la seva antologia Putes i consentits, un títol que no només encara és viu sinó que n’acaba de sortir una quarta edició.

Horizontal

La guanyadora del Premi Jaume Fuster d’enguany, Antonina Canyelles

Xavi Jurio

“Els meus premis han estat clubs de lectura i instituts, som una poeta estimada”, ha assegurat la guardonada

López de Viñaspre, que ha anat publicant el gruix de la seva poesia, n’ha fet la glossa, que ha definit com una oració a la “bella rockera”, ara que ja ha “assolit l’edat dels Rolling Stones”, “a la poeta de la pell i el múscul”, que “viu i escriu ben lluny de les capelletes ràncies i d’altres turbamultes”, que “volia ser violinista i que per sort va canviar l’arquet per la ploma”, “la que sovint creu que l’amor etern es combat a la trinxera”, “la que sap que s’estima amb el fetge perquè el cor és tan sols una víscera pretensiosa”, “et demanem: que la saba poètica continuï ruixant-te les venes”, i “que mai no ens falti la bona poesia, aquesta finestra al món que són els teus poemes”. L’escriptor i editor va voler brindar “per Antonina Canyelles, polaca, roja i mala puta”, perquè la seva poesia ha estat sovint irreverent i sense pèls a la llengua.

Canyelles, a qui fa dos anys la Institució de les Lletres Catalanes ja va retre homenatge amb motiu dels seus 80 anys, es va mostrar agraïda, reconeixent, això sí, que durant anys “m’han negat el pa i la sal, però m’ha anat bé perquè soc hipertensa”, va ironitzar, recordant que li va costar tornar a publicar amb regularitat i no ha rebut mai més cap premi literari ni diners, però “els meus premis han estat els clubs de lectura i els instituts, som una poeta estimada”. “Potser faig un tipus de poesia que no agrada als concursos –ha continuat– o dec tenir un gust pervers, perquè fins i tot els pocs cops que he fet de jurat en un premi cap dels meus candidats ha guanyat”. “Com que ja soc molt gran no he de jugar a tietes”, ha insistit, després d’assegurar que “no som ressentida”.

Lee también

També ha volgut tocar de peus a terra per assegurar que “als escriptors de vegades se’ns dona una excessiva importància”, i que als seus llibres, “com als de tothom, pot haver-hi algunes joies, però també hi ha poemes que són de farciment”, i “també me surten bunyols, perquè no sempre fas obres mestres”. A més de comparar l’escriptura amb la cuina, que “sempre comença amb un sofregit”, ha explicat que escriu quasi cada dia, i no té intenció de parar: “El dia que deixi d’escriure serà el que moriré”.

Horizontal

El president de l’AELC, Sebastià Portell, la poeta guardonada, Antonina Canyelles, i l’editor de Lapislàtzuli, Jon López de Viñaspre

Xavi Jurio

Share This Article
Leave a comment

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *