“El mal arriba a tot arreu”

Equipo
By Equipo
6 Min Read

Jaume Clotet (Barcelona, 1974) havia escrit dues novel·les històriques –el 2012 Lliures o morts, a quatre mans amb David de Montserrat, i el 2016 El càtar proscrit, premi Nèstor Luján–, però amb La Germandat de l’Àngel Caigut (Destino, guanyadora del premi Josep Pla) ha fet un pas cap a la ficció actual, amb elements històrics, sí, però també religiosos i de fantasia en un thriller que planteja la relació entre el bé i el mal al llarg de la història de la humanitat, amb una trama que comença amb la caiguda d’Acre, última capital del regne cristià de Jerusalem, el 1291, però el gruix dels esdeveniments passen en un futur proper indeterminat, en dos escenaris propensos al misteri i a l’espiritualitat com són Montserrat i el Vaticà.

Clotet és molt clar sobre la motivació que el va dur a escriure-la: “És una novel·la que jo pensava que no seria capaç de fer, però a la vida hem de fer allò que no sabem fer, si no, estaríem encara damunt dels arbres”. Per sortir-se’n, fa servir d’una banda elements quotidians per al lector català, ja sigui l’abadia de Montserrat com diversos elements identificadors de Barcelona, “llocs per on els lectors poden haver passat, i que poden situar fàcilment”, i de l’altra un seguit de “referències històriques per relligar totalment aquest allioli. Allò que no és real té una base històrica que a tothom li sona: el papa Borja, els templers o els nazis a Montserrat. Fins i tot els elements fantàstics o màgics que hi surten són mites reals, tot té una base cultural que facilita el trànsit de la realitat a la ficció”.

“Si Hitler hagués sigut fuster tota la vida, seria un hooligan del seu poble i ja està”, assegura Clotet

Els personatges principals d’aquesta ficció són un jove monjo de Montserrat i una mossa d’esquadra que per circumstàncies diverses es troben embolicats en una missió de l’Església, directament encarregada pel Sant Pare, que té a veure amb el veritable protagonista del llibre: el mal. “El bé m’importa molt poquet, m’importa molt més el mal, saber que qualsevol de nosaltres seríem capaços de fer barbaritats, ja sigui perquè t’amenacen a tu o als teus o perquè hi ha gent dolenta, i ser bona persona té un punt de militància”. Això sí, l’autor està convençut que “el mal arriba a tot arreu i evidentment també a les organitzacions que aparentment guarden l’essència dels valors: com més poder, més opcions hi ha que el mal es propagui. Una persona que no té poder pot ser molt dolenta, però no farà res. Si Hitler hagués sigut fuster tota la vida, seria un hooligan del seu poble i ja està”.

“En política, que és l’altre paradigma quan es parla d’això, la maldat progressa poc, perquè estan molt exposats a l’esfera pública, al control intern i extern, dels partits, de la gent, de les xarxes, dels periodistes, i a més cada quatre anys es vota, és a dir que els poden treure. En canvi, al Vaticà, clubs esportius, grans corporacions empresarials o comunicatives on ningú ret comptes, o molt poc, el mal progressa més fàcilment perquè no se sap què estan fent… aquí sí que hi ha poder. Qui mana més avui, Elon Musk o Joe Biden?”, planteja.

Lee también

D’altra banda, també creu que “l’Església catòlica, com cap altra, ha muntat una litúrgia del poder impressionant, que ha construït durant dos mil anys, i que a més s’hi han dedicat des de sempre, és imbatible”, una cosa que justament “els catalans no hem sabut fer, i sense l’escenificació, la litúrgia, del poder, no pots construir gran cosa”.

El periodista i escriptor reconeix el poder espiritual de Montserrat, “molt més d’enllà de la religió, amb molt de magnetisme. És la muntanya sagrada dels catalans, com el mont Uluru dels australians… És una icona”. L’autor està tan convençut d’aquest poder que ha decidit insistir-hi, perquè encara que la història comença i acaba, “m’he encarinyat dels personatges, i he trobat moltes referències fantàstiques, mitològiques i religioses catalanes que no coneixia, així que faré una segona part i crec que una tercera i tot, que es podran llegir individualment, però també col·lectivament”.

Horizontal

Jaume Clotet, al claustre del convent de Sant Agustí de Barcelona

Llibert Teixidó

També té clar que “és una novel·la per passar-s’ho bé, un vehicle d’entreteniment per al gran públic, per unes vacances, per l’estiu o per un viatge. Vull arribar al gran públic amb temes catalans”, diu, apostant perquè a Catalunya hi hagi més novel·les així i de tota mena, perquè encara hi ha gèneres que es toquen poc, com la novel·la romàntica: “Tinc la sensació que els catalans ens pensem que som selectes i que fem literatura, teatre o cinema per a minories. Hem de jugar totes les partides en tots els àmbits, en tots els gèneres de totes les disciplines, perquè hem de sortir a fora”, conclou.

Share This Article
Leave a comment

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *